About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 106. Capitols: Fonologia per llengua, Gramatica per llengua, Literatura per llengua, Musica per llengua, Gramatica llatina, Gramatica de l'euscar, Gramatica polonesa, Fonologia del catala, Literatura gal.lesa, Gramatica anglesa, Literatura bretona, Literatura croata, Gramatica lituana, Literatura basca, Literatura lituana, Gramatica russa, Literatura armenia, Literatura letona, Literatura kurda, Kate Hudson, Literatura alsaciana, Literatura estoniana, Literatura alemanya, Literatura valona, Literatura georgiana, Fonologia de l'occita, Literatura soraba, Literatura marathi, Literatura frisona, Literatura corsa, Literatura en esperanto, Literatura afrikaans, Literatura sarda, Literatura furlana, Literatura asturiana, Literatura franco-antillana, Literatura cornica, Literatura romanx, Literatura gaelica escocesa, Literatura aragonesa, Gramatica del suec, Literatura grega, Gramatica de l'esperanto, Gramatica neerlandesa, Gramatica castellana, Literatura tatara, Fonologia del castella, Literatura txuvaix, Fonologia de l'esperanto, Literatura iacut, Literatura manx, Literatura osseta, Literatura calmuca, Accentuacio del litua, Literatura careliana, Alexandre, Literatura udmurt, Literatura mari, Literatura turca, Literatura mordoviana, Literatura komi, Literatura buriata, Fonologia arab, Literatura polonesa, Literatura islandesa, Fonologia del suec, Literatura per pais o llengua, Literatura abkhaza, Literatura baixkir. Extracte: La llengua llatina, igual com altres llengues indoeuropees antigues, es molt flexiva en el sentit estructural i organic, la qual cosa significa que permet una gran flexibilitat per a l'eleccio de l'ordre de paraules. Per exemple femina togam texuit, "la dona va teixir una toga, " que es l'ordre preferit de paraules, es podria expressar igualment com texuit togam femina o togam texuit femina. En cada paraula, els acabaments -a, -a-m i -u-it -i no la posicio que ocupen en la frase, com succeeix en canvi a la majoria de l...
