About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 26. Capitols: Verbs, Pronom feble, Substantiu, Perifrasi verbal, Temps verbal, Sintagma nominal, Nom propi, Pronom relatiu, Article, Preposicio, Adjectiu, Adverbi, Verb incoatiu, Categoria gramatical, Article definit, Infinitiu, Conjuncio, Sintagma verbal, Mode, Interjeccio, Verb comodi, Determinant, Verb reflexiu, Veu gramatical, Conjugacio, Gerundi, Aspecte gramatical, Verb auxiliar, Sintagma preposicional, Present, Participi, Indefinit, Verb atributiu, Indicatiu, Article indefinit, Verb intransitiu, Article personal, Verb transitiu, Quantificador, Classe oberta, Categoria lexica, Temps compost, Formes no personals, Sintagma adjectival, Pronom reflexiu, Demostratiu, Verb impersonal, Categoria funcional, Possessiu, Sintagma adverbial. Extracte: Els pronoms febles son aquells pronoms que es fan servir per a denotar la mateixa idea que un nom o una expressio que s'ha dit abans. Tots son monosil.labs, ja que altrament no podrien ser atons, puix que en catala nomes poden ser atons els mots monosil.labics. Que siguin atons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb que complementen; sempre l'han d'acompanyar, es a dir, sempre s'hi han de situar immediatament al davant o al darrere, mai no van sols o acompanyant algun altre element de la frase. El conjunt format pel verb i el pronom o pronoms febles que el segueixen es pronuncia amb un unic accent tonic (el del verb); en canvi, el pronom o pronoms febles que precedeixen el verb es pronuncien formant bloc amb el mot que tenen al davant o be amb el verb. Sigui com sigui, els clitics (excepte en les variants dialectals del mallorqui i del rossellones) no tenen mai accent: per aixo diem, doncs, que son febles o atons. Els pronoms febles de la llengua catalana son els seguents: La majoria d'aquests pronoms febles poden presentar fins a quatre formes diferents, segons la posicio en relacio amb el verb i la manera com s'hi enllacen. Aquestes formes s'anomenen aixi: L'us de...
