About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 68. Capitols: Albanes, Esborranys de llengues indoeuropees, Grec, Llengues anatoliques, Llengues baltiques, Llengues celtes, Llengues eslaves, Llengues germaniques, Llengues indoeuropees extintes, Llengues indoiraniques, Llengues italiques, Ucraines, Grec koine, Polones, Sanscrit, Teoria glotal, Txec, Llengua hitita, Francoprovencal, Serbocroat, Silesia, Croat molisia, Bulgar, Leto, Isoglossa centum-satem, Grec medieval, Alfabet runic, Baix sorab, Bosnia, Litua, Bielorus, Alt sorab, Eslovac, Napolita, Capcines, Segona mutacio consonantica germanica, Urheimat, Sistema directe de transliteracio de l'alfabet bulgar, Protoindoeuropeu, Osseta, Llei de Grassmann, Ripuarisch, Caixubi, Llombard, Eslove, Grec homeric, Armeni, Macedonic, Spanglish, Alfabet de xat grec, Folkspraak, Llengues nigerocongoleses, Llengues italooccidentals, Nom txec, Llengues indoiranianes, Rute, Alsacia, Paixtu, Eslau eclesiastic, Oriya, Jatvingia, Llista de paraules llatines i gregues sovint usades en taxonomia, Lusita, Antic eslau, Glagolitic, Grec nord-occidental, Tokhari, Ligur, Llengues balto-eslaves, Antic macedoni, Pali, Frigi, Aorist, Tadjik, Viquipedia en grec,, Ar Redadeg, Sindhi, Luvita, Grec arcadoxipriota, Paisos Baixos del sud, Selia, Lici, Gotic de Crimea, Zemgalia, Prussia, Protogermanic, Traci, Dacic, Llengua caria, Lidi, Primera mutacio consonantica, Estudis indoeuropeus, Picto, Curonia, Misi, Tosc, Llengues paleobalcaniques, Escita, Ad honorem, Gal.licisme. Extracte: La llengua grega ( o simplement AFI hel.lenic) constitueix la seva propia branca dins de les llengues indoeuropees. El grec modern es parlat per entre 15 i 22 milions de persones, es la llengua oficial de Grecia i part de Xipre, i tambe el parlen les comunitats gregues arreu del mon a Albania, Bulgaria, Macedonia, Italia, Turquia, Armenia, Georgia, Ucraina, Moldavia, Romania, Russia, Egipte, Jordania i comunitats d'emigrants arreu del mon, incloent-hi Australia, ...
