About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 26. Capitols: Algues brunes, Algues verdes, Carofitins, Cianobacteris, Agrocombustible d'alga, Molsa d'Irlanda, Caulerpa taxifolia, Fucus, Laminarial, Alga verda, Valonia ventricosa, Kombu, Nostoc, Criptoficia, Spirulina, Microalga, Anabaena, Euglena, Ficologia, Prasinoficia, Glaucofit, Carofiti, Nori, Wakame, Chara, Alga vermella, Iziki, Alga bruna, Chlorella, Pleurastroficia, Estigonematal, Oscillatoria, Arame, Pedinoficia, Coleoquetal, Trebuxioficia, Espirogira, Ectocarpus siliculosus, Fucacia, Briopsidoficia, Zignematacia, Zignematoficia, Dictiosifonal, Caulerpacia, Caral, Micromonas, Micromonas pusilla, Zignematal, Nodularia, Gonidi, Caulerpa racemosa. Extracte: Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec = blau + bacteri) son un filum (o divisio) dels eubacteris que obte l'energia mitjancant fotosintesi oxigenica. Tradicionalment els ara anomenats cianobacteris rebien el nom d'algues blaves atenent a la seva ecologia i a la predominanca d'aquest color, tot i que tambe podem trobar representants de colors ben diversos. Aquesta denominacio va esser substituida per cianofits (literalment plantes blaves) o cianoficies (literalment algues blaves); posteriorment, en constatar que son filogeneticament molt propers als bacteris ja que, com ells, son organismes procariotes, totes aquestes denominacions han estat substituides pel terme cianobacteri. Actualment son els principals productors primaris del fitoplancton dels oceans. S'han trobat vestigis fossils de cianobacteris en roques d'uns 3.600 milions d'anys d'antiguitat, en estructures similars a les dels actuals estromatolits. La seva capacitat de produir oxigen com a resultat de la seva accio fotosintetica, molt similar a la de les plantes, es creu que va ser la causa de la transformacio de la primitiva atmosfera reductora en una atmosfera oxidant fa 2.000 milions d'anys. Aquest canvi va causar l'extincio de moltes formes de vida pero, alhora, una explosio de biodiversitat. Estructura c...
