About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 26. Capitols: Menges de l'Alt Urgell, Farinetes, Pa amb tomaquet, Escudella i carn d'olla, Club de Tast de Sitges, Sarsuela de peix, Llonganissa de Vic, Botifarra amb mongetes, Fricando, Escabetx, Arros Parellada, Faves ofegades, Calcot, Postres de music, Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya, Caragol cristia, Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya, Mato, Arros a la cassola, Aplec del Caragol de Lleida, Formatge serrat, Ollada, Formatge de tupi, Trinxat, La Guia Gastronomica de Catalunya, Arros de conill, Fuet, Brossat, Paltruc, Espinacs a la catalana, Esqueixada, Escalivada, Caragols a la llauna, Llenguat, Fideus rossejats, Capo, Pa del Pamano, Amanida catalana, Granja, Arros de bacalla, Coca cristina, Empedrat, Museu de la Confitura, Mar i muntanya, Arros a banda, Arengada, Formatges de Catalunya, Piumoc, Girella, Arros negre, Espigall, Pa de Sant Jordi, Balandra, Pa de ronyo, Bacalla a la llauna, Premi Nadal de la Gastronomia, Oli Siurana, Faviola. Extracte: Les menges de l'Alt Urgell segueixen les pautes de la cuina pirinenca en general. Es destacable la divisio que hi ha entre les menges d'estiu i d'hivern. A l'estiu la gastronomia be marcada per una ingesta mes rica en carns i a l'hivern es fan menys apats i la dieta es mes rica en greixos i fecules. A fi de facilitar la cerca, s'ha distribuit de la seguent manera les menges alt-urgellenques: Quotidianes, Nadal, Cap d'any, Carnaval, Quaresma, Pasqua, Tots Sants, Altres dies especials, Matanca, Llet, Fruits del bosc, conserves i begudes i Caca. Farinetes, farines o farro es un plat tipic de l'hivern i economic. Es consumeix a l'Arago i l'interior de Catalunya i del Pais Valencia, especialment als Ports. A la Vall d'Aran te el nom d' hariat i a Occitania el de milhas o millas. El seu ingredient principal sol ser farina de blat de moro, encara que a cada poble te una composicio diferent (farina de fajol, de cigro, de guixes, de blat, d'arros, d'altres cereals o de barreges d'ell...
