About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 28. Capitols: Esternids, Larids, Alcids, Xatrac artic, Fumarell carablanc, Gavina, Xatrac menut, Gavot, Curroc, Xatrac comu, Xatrac becllarg, Gavina corsa, Gavina capnegra, Gavina vulgar, Gavia argentat de potes roses, Somorgollaire, Larus, Estercorarid, Gavina capblanca, Gavina menuda, Parasit gros, Gavineta cuaforcada, Gavina de Saunders, Fumarell negre, Gavoti, Gavoti emplomallat, Gavina d'ivori, Chroicocephalus, Rissa, Cepphus, Gavineta de tres dits, Ichthyaetus, Gavina de lava, Leucophaeus, Fraret, Gavina de cua bifurcada, Gran gavot, Gavia caspi, Gygis, Gavia japones, Gavina capnegra americana, Uria, Anous, Gavina de Franklin, Aethia, Synthliboramphus, Thalasseus, Sternula, Gavoti cotorra, Gavina de Magallanes, Gavina grisa, Onychoprion, Brachyramphus, Procelsterna, Lari. Extracte: El xatrac artic (Sterna paradisaea) es una au marina de la familia dels esternids. Aquest ocell te una difusio circumpolar; cria en colonies a l'Artic i a regions subartiques d'Europa, Asia i Nord-america, (arribant tan al sud com la Bretanya o Massachusetts). Aquesta especie es altament migratoria, i veu dos estius per any quan migra dels seus terrenys de cria boreals fins als oceans del voltant de l'Antartida, i de tornada (uns 38.600 km) cada any. Es tracta de la migracio regular mes llarga de tots els animals coneguts. Els xatracs artics son ocells de mida mitjana. Mesuren 33-39 centimetres de llarg i tenen una envergadura de 76-85 cm. Les seves plomes son principalment grises i blanques, amb unes potes vermelles i un bec tambe vermell, tan llarg com el cap, recte, amb una unio pronunciada de les branques mandibulars; te un front blanc, un clatell i coroneta negres amb ratlles blanques, i unes galtes blanques. El mantell gris es de 305 mm, i les escapulars son marrons, amb algunes puntes blanques. La part superior de les ales es grisa amb una vora d'atac blanca, i el coll es completament blanc, tal com el tronc. La cua, notablement bifurcada, es bla...
