About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 25. Capitols: Paradoxes, Antonomasia, L'ou o la gallina, Paradoxa de Condorcet, Metafora, Paradoxa d'Olbers, Problema de la induccio, Paradoxa de Russell, Recurs literari, Paradoxa del mentider, Paradoxa d'Epimenides, Banya de Gabriel, Leitmotiv, Paralipsi, Paradoxa de la informacio, Paradoxa de Fermi, Gat de Schrodinger, Corrent de consciencia, Narrador, Ironia, Al.legoria, Paral.lelisme, Heteronim, Polifonia, Ludlul bel nemeqi, Paradoxa de Levinthal, Sarcasme, Al.literacio, Paradoxa de l'estalvi, Trop, Paradoxa de Leontief, Anafora, Pleonasme, Oximoron, Paradoxa de Protagores, Hiperbole, Epitet, Pregunta retorica, Anacolut, Parafrasi, Sinecdoque, Sinestesia, Perifrasi, Metonimia, Apotegma, Personificacio, Salt enrere, Jitanjafora, Paradoxa de la predestinacio, El.lipsi, Hipal.lage, Hendiadis, Hiperbaton, Antitesi, Quiasme, Pensament unic, In medias res, Polisindeton, Paradoxa de l'ocell en l'arbust, Asindeton, Paronomasia, Mata de Jonc, Anadiplosi, Emfasi, Tmesi, Metode de les caixes xineses, Litote, Concatenacio, Epifonema, Polipot, Enumeracio, Paragoge, Epanalepsi, Epanadiplosi. Extracte: La antonomasia (del llati antonomasia i del grec - antonomazein - nomenar diferent), es una sinecdoque que consisteix en posar el nom sobrenom pel propi, o el propi pel sobrenom. La antonomasia es una forma particular de la metonimia. En retorica, antonomasia es la substitucio d'un nom propi per una expressio, com ara "la Ciutat Eterna- per Roma. El proces invers, tambe es de vegades anomenat com antonomasia. Mitjancant l'us del recurs d'estil conegut com antonomasia, s'utilitza un atribut caracteristic-encara que generalment no privatiu-d'una entitat individual, per poder particularitzada. Aquest atribut assumeix llavors la funcio de nom propi i, de fet, de vegades substitueix el nom original. Un exemple molt frequent de antonomasia ocupat durant l'Edat Mitjana i en els inicis del Renaixement va ser l'us del terme -el Filosof- per ref...
