About the Book
Font: Wikipedia. Pagines: 47. Capitols: Maquina d'escriure, Tipus, Historia de la tipografia, Familia tipografica, Lletra de pal sec, Font tipografica, Signe diacritic, Altura de la x, Rotis, Web Open Font Format, American Type Founders, Neufville, Tipografia espanyola, Lorem ipsum, Llista de tipografies d'Adrian Frutiger, Cursiva, Core fonts for the Web, Tipografia catalana, Tabloide, Fotocomponedora, Monotype, Estil tipografic internacional, Foneria tipografica, Punt tipografic, Obliqua, Casa taller museu Plantin-Moretus, Edicio, Majuscula, Linotype, Versaleta, Fotocomposicio, Caixa d'impremta, Interlletratge, Cicero, Pica, Cran, Minuscula, Negreta, Rodona, Comptafils, Lletra gotica, Campgrafic, Classe tipografica, Gracia, Sagnat, Forma tipografica, Gentium, Quadrati, Asta descendent, Asta ascendent, Subratllat, Galera. Extracte: La maquina d'escriure es un aparell mecanic, electromecanic o electronic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caracters en un paper. A finals del segle XIX i durant el segle XX la persona que operava la maquina d'escriure era anomenat mecanograf. La maquina d'escriure te un teclat amb tecles per als diferents caracters. El metode pel qual s'imprimeix el paper consisteix que en estrenyer la tecla, una palanca de metall amb el tipus desitjat, colpeja el paper i s'hi interposa una cinta impregnada de tinta. El paper carbo permetia introduir diversos fulls de paper i per tant imprimir diverses copies alhora. El canvi de linia es realitzava manualment, movent el carro de dreta a esquerra. En el mateix acte, es pressionava una palanca que ho feia girar permetent escriure la seguent linia. Des de finals del segle XIX i durant bona part del XX, les maquines d'escriure van ser eines indispensables en les oficines comercials, aixi com per a molts (si no tots) els escriptors professionals. No obstant aixo, en els vuitanta els processadors de text en computadores personals van reemplacar gairebe totalment a les maquines d'...
